Història de les Falles de Valéncia

Coneix l’orige de les Falles de Valéncia.

Falla Antiga

Les falles són un ritual del fòc. A lo llarc de tota la història de la humanitat, sempre han hagut rituals que tenien com a protagonista al fòc perque simbolisa la renovació: el fòc destruïx les coses velles per a deixar pas a les noves.

Una creència popular diu que les falles deriven de les costums que tenien els fusters valencians d’arreplegar la fusta, els asclons i les borumballes que els sobraven per a fer una foguera en honor al seu patró, Sant Josep. També es diu que les falles provenen d’aquelles fogueres paganes que s’encenien aproximadament durant el equinocci de primavera (açò explicaria el gran component pagà originari de la festa).

El cristianisme hauria adoptat posteriorment la costum de dedicar-li-ho a Sant Josep. Per últim, atres estudis donen soport a la teoria del ninot de Carnestoltes traslladat al més de Març. Segons esta explicació, les falles haurien naixcut de la costum de llançar el ninot de carnestoltes a una foguera. Açò justificaria la presència de figures humanes en les falles i el caràcter irreverent i satíric dels monuments.

Les primeres notícies documentals sobre les falles són de la segona mitat del sigle XVIII, época en que va sorgir la llegislació municipal que regulava la ubicació de les falles en el propòsit d’evitar incendis, ya que moltes es plantaven en carrers molt estrets, i per tant, quedaven massa prop de les cases. En concret, en 1784 es va obligar a posar-les en places o espais oberts. Ya començat el sigle XIX, els documents sobre les falles es fan freqüents.

Les falles varen conseguir els aplaudiments dels veïns, especialment del modest, i la repulsa de l’alta burguesia i dels puritans.

Les falles es consideraven festes de la vespra de Sant Josep; es plantaven el matí del dia 18 i es cremaven la nit del mateix dia. Sant Josep era dia de mija festa( solament calia treballar mija jornada), pero els veïns de la ciutat varen acabar fent festa tot el dia. Les falles eren llavors, molt més que ara, una festa de barri

A partir d’últim terç del sigle XIX el número de falles va ser creixent d’any en any: en 1852 solament es va plantar una falla, pero en 1872, es varen plantar 17

A partir del 1866 la pirotècnia es va fer més present, es varen implantar les despertades (en tabalet i dolsaina) i varen aparéixer els llibrets de falla, publicacions que explicaven el contingut de la falla. El primer llibret de falla conegut va ser escrit per Bernat i Baldoví l’any 1885. D’una manera humorística i en vers, explicava la falla “El Conill” , que es va plantar en la plaça de l’Almodí i en la qual es tractava de la venda “del conill de Vicenteta” a Don Facundo, un vell que encara es creïa en edat de ser un conquistador. La majoria dels poetes populars de la Valéncia de llavors, varen escriure algun llibret de falles..

Els grups de veïns que, espontàneament, feyen falles es varen transformar en les primeres comissions falleres organisades. Ademés, des de 1873 s’implanta la cremà de la falla la nit del 19, perque alguns pensaven que aixina es perdrien menys hores de treball. Pero la plantà de la falla no es va traslladar al dia de Sant Josep, per lo que els festejos fallers varen passar a durar dos dies

Per aquella época, l’Ajuntament de Valéncia posava traves a la festa: obligava a demanar permís per a plantar falles i cobrava imposts des de 1872. Ademés es va instaurar la censura, per a controlar la crítica política, social i moral (llobera en lo referente a el sexe). Les pressions institucionals varen conseguir la prohibició en l’any 1851 per orde de l’alcalde, el Baró de Santa Bàrbara

Pero la força dels veïns i de la prensa de l’época varen conseguir la rebaixa dels imposts (l’any 1886 la ciutat es va quedar sense festes, per protesta dels fallers, per lo que el Municipi va rebaixar els imposts), cosa que unida a la creació dels premis als millors monuments, promoguda per la revista <>, va fer que en 1887 la tradició tornara en força: aquell any es varen plantar 29 falles.

El final del sigle XIX va viure un fort creiximent de la festa, tant que es va convertir en la major festa popular de Valéncia. Fins a llavors havia segut la Fira de Sant Jaume (en juliol).

El número de falles va créixer, i varen començar a plantar-se falles dins del nou eixample de la ciutat i en atres pobles, incloent els Poblats Marítims i Benimaclet, que en aquells anys encara eren independents de la ciutat. Els monuments tractaven a sovint el tema de la crítica política. Eren anys de conflictes polítics i socials interns, i les falles ho reflectien. Les falles varen començar a fer-se mes grans, millor acabades, en nous materials. S’oblidava cada volta mes l’estructura de teatre i varen prendre el barroquisme que hui en dia tenen. En aquell context, l’Ajuntament va aprovar la creació dels premis a les millors falles de l’any 1901.

La transformació urbanística que experimentava Valéncia a principis del sigle XX va afectar a les falles respecte a la ubicació dels monuments. Els canvis urbanístics es reflectien en les crítiques de les falles. Per mig dels monuments, els veïns es queixaven de la cusquea de les reformes urbanes, de la mala calitat de les infraestructures i del trasllat de l’estació de ferrocarril (al lloc on es troba actualment). També abundaven les alusions sexuals i l’exaltació del nacionalisme valencià que apareixia per aquelles dates.

Poc a poc les falles varen conseguir mes fama, fins i tot, internacional. L’any 1926 es va reunir l’Assamblea Pro Festes de Sant Josep per a coordinar i fomentar les falles. En este impuls, el consistori va incrementar els diners dels premis a les falles i les va dividir en dos seccions segons el cost. Es varen organisar “trens fallers” per a que els forasters visitaren Valéncia en falles, i en 1928 la semana fallera es va ampliar en alvançar la plantada de les falles al dia 16. També, aquell mateix any es va crear el Comité Central Faller, preludi de la Junta Central Fallera. Dit Comité organisava el programa oficial de festes i coordinava alguns actes de les comissions: la Cridà, l’exposició del Ninot,La Nit del Fòc,les cavalcates, i l’elecció i presentació d’onze bellees falleres i d’un reina de les falles, antecedents de l’actual fallera major i la cort d’honor

Junta Central Fallera

La Guerra Civil va desbaratar completament la festa fallera (no va haver falles durant el conflicte), pero res mes terminar la guerra, el nou consistori de la ciutat va reunir als presidents i secretaris de les comissions falleres supervivents per a fundar, l’any 1940, la Junta Central Fallera. Llògicament, ací començava un nou periodo de censura respecte als temes fallers, en el qual es prohibien la crítica política i tota referència al sexe al mateix temps que s’aconsellava exaltar els nous valors “nacionals”. En qualsevol cas, ya en l’any 1940 va tornar a haver festa fallera. L’Ajuntament, per mig de la Junta Central Fallera, va instaurar la “festa oficial” en la qual s’incorporaven nous actes com la Festa de la Clavariessa, predecessora de la Ofrena a la Verge dels Desamparats. Cal senyalar, que la Junta Central Fallera i les comissions falleres més importants estaven baix el control de persones afins al règim acabat d’instaurar, i que eren, no fa falta dir-ho, de caràcter molt conservador.

En la década dels quaranta es varen montar les primeres comissions modernes, en president, directius, fallera major, estandart, i demarcació. Els fallers varen passar de reunir-se en bars o locals similars a fer-ho en barraques, llevat les falles mes grans, que ho feyen dins de paradors. La Junta Central Fallera va crear la secció especial per als premis, i la delegació d’infantils, i va obligar a que tota falla infantil estiguera unida a una gran.

Regino Más

Des dels anys cinquanta, les falles creixien espectacularment per lo que es referix al número de visitants, volum econòmic que movien i atres aspectes. L’any 1952 es va ampliar el número de seccions falleres, un moment en el que l’artiste faller Regino Mas era un dels mes prestigiosos (va guanyar durant 16 anys, el primer premi de la secció especial, entre 1940 i 1958). La Nit del Foc va passar de la nit del 16 a la del 19 de Març. També es va plantar una falla dissenyada per Salvador Dalí (fet que va originar un gran escàndal) i la junta Central Fallera va crear el inoportú i antiestètic trage negre en detriment de les vestimenentes típiques tradicionals.

Ofrena

Durant els anys xixanta les comissions falleres varen començar a utilisar el casal com a lloc exclusiu de reunió. El número de comissions va ser aumentant sense pausa des de 1960, i varen aplegar a superar les 200 l’any 1969. La fallera major va passar a ser l’element simbòlic, i junt en el restant de falleres, formaven l’element “decoratiu” de la festa, sense cap implicació en la gestió de la falla. També es varen consolidar la secció infantil i la secció femenina dins de les comissions falleres, i el número de fallers, en general, creixia (28.000 en el 1970, en comparació als 6000 de l’any 1959). L’any 1966 es va crear una Olimpiada de l’humor, que no va durar ni quinze anys. La censura, cada volta mes dèbil, va permetre incloure figures eròtiques en els monuments. Les dimensions de les construccions eren cada volta més grans, destacant les de Na Jordana, el Pilar, de la Mercé i de Convent Jerusalem, entre atres

La democràcia va portar la política -i els polítics- a les falles, i no solament de visita a Valéncia, sino també com ninots de falla.

Compartix-ho en els teus amics

compartir en facebook compartir en google+ compartir en twitter compartir en pinterest compartir en likedin