La Festa de Lletres Falleres va promocionar el valencià i va entregar els seus premis en clau d'humo
La Festa dels Lletres Falleres, celebrada el passat divendres en el Centre Instructivo Musical (CIM) de Benimaclet, va promoure el valencià en les publicacions de la festa i va entregar en clau d'humor satíric, els premis convocats per a l'eixercici 2014-2015.
En este acte, la plataforma Lletres Falleres va rendir homenage al treball portat a terme per les comissions en la seua tasca per dotar, els llibrets de falla, de continguts culturals i en valencià.
La periodista Veronica March i l'actor i faller Carlos Galiana urdieron un divertit guió en referències a l'actualitat política, en el que no varen faltar alusions a una idílica (o utòpica) República dels Lletres Falleres ni la implantació d'un imaginari Regne de les Falles.
A l'acte varen acodir els guanyadors dels diferents premis convocats per Lletres Falleres en 2014: Rafa Tortosa (de la Falla Juan Ramón Jiménez de Xàtiva), guanyador del premi Mocador; Joaquín Requena (de la Falla Ramón i Cajal de Torrent), guanyador del Premi Soldre i Godes; José Antonio Martínez Giner (de la Falla Cambro de Tavernes de la @Valldigna), guanyador del premie Malva; les Falles Populars i combatives (guanyadores del Premi @Mestre Ortifus de Portada), la Falla Plaça de l'@Forn d’Alzira (guanyadora del Premi @Mestre Ortifus de coherència) i representacions dels guanyadors dels premis Ajuntament de Benirredrà i Joan Climent.
El minut d'or de la festa va ser l'anunci de la guanyadora del premi #plf14, que va ser para Olga García Salguero (de la Falla Plaça del Pilar de Valéncia) pel seu “Llavors, fallers, estem d’acord que no estem d’acord a votar si acordem o no fer un congrés o tot el contrari?”.
La part musical va estar a càrrec de el cantautor Quim Sanç, el qual va delectar al públic en una àmplia mostra de les seues cançons en valencià com llaura és el moment, Societeletat moderna o Cant a Valéncia. Molt celebrada va ser també l'anècdota en la que Quim va reivindicar l'us del valencià en la ciutat de Valéncia, on a voltes parlar la nostra llengua és més estrany que fer-ho en anglés.
Compartix-ho en els teus amics